Amor, plaer immens, que tenim al cel, al cel de la pell, de la veu, de petits, grans, però vius, sempre vius, cap a altres éssers vius, i també cap als éssers morts, amor. Cap a aquells que estimem, cap a aquells que ens estimen, quan sentim el frec a frec, la pell amb la pell, de la parella, de la mare, del pare, del fill o la filla, amor etern, amor fugisser, amor que comença i mai no acaba, o amor mentider, amor fals, per tant, no amor.

No hi ha mentides i tot és nítid i clar, només així es pot estimar, deixant enrere falses senyals, falses pistes, que tant sols ens fan mal.

Ara és l’hora d’estimar totes les coses, els petits gestos, de tendresa sentida i viva, arribarem arreu, i doncs, ens estimem.

Som amor, som fruit de l’amor, potser només del sexe, qui ho sap, però l’amor moltes vegades és la porta a la mateixa vida.

Sense estimar no viuríem, res seríem.