martes, 30 de agosto de 2011

La suerte de mi vida

Després de tans anys, m'he donat conte que la persona més amable que hi ha en aquest món, la persona més boja, la persona més divertida, la persona més curiosa, la persona més increíble, la persona més tonta, la persona més empanada, la persona que menys s'entera de les coses, la persona amb menys sentit comú, la persona que passi el que passi sempre està amb mi, la persona més carinyosa, la millor persona que existeix ets tu, Cristhian. Perquè encara que un dia no et cridi, tu vens. Perquè encara que discuteixi amb tu, segueixes al meu costat. Perquè encara que t'insulti, no te'n vas. Perquè quan no tinc ganes de res, em basta parlar amb tu per sentir-me millor. Perquè si no et tingués... La meva vida no seria res. M'has ensenyat tantes coses bones i dolentes... M'has ensenyat que no m'haig de rendir quan realment vull algo, m'has ensenyat que no haig de fer mal a les persones que m'estimen, m'has ensenyat que és l'amistat, m'has ensenyat que és la verdadera diversió, m'has ensenyat a aixecar-me després de caure'm, i també m'has demostrat que com tu no n'hi ha dos i que ets una de les millors coses que m'han passat a la vida. Et conec des de fa molts anys, i segueixes igual que fa 6 anys, i això és el millor que tens; que mai canviaràs, perquè si ho fessis.. Ja no series tu. Ets una de les persones més valioses en la meva vida, i una de les coses més grans que tinc. No puc dir-te que t'estimo moltíssim perquè això és quedar-me curta, però sí que et dic que t'estimo com a ningú.

No hay comentarios:

Publicar un comentario